El terme assaig suggereix, per una banda, la proximitat de l’experiència (del moment) i, per una altra, una pràctica experimental capaç d’endinsar-se desproveïda d’ulleres –és a dir, sense prejudicis− en territoris desconeguts: «un registre d'esdeveniments diversos i mudables, i d'imaginacions indecises i, en algun cas, contràries». Aquesta obertura de compàs que caracteritza l'assaig, la formula aforísticament Fuster: «Algú ha dit: “És impossible que un assaig siga massa breu”. Potser. L’assaig perfecte seria aquell que constàs d’una sola paraula. De la paraula assaig, només, per exemple». «Un dibuix que cobrira la seua base per complet deixaria de ser ja un dibuix», hem vist que deia també Walter Benjamin. Aquesta aspiració a la brevetat, a l'economia expressiva i a la màxima disponibilitat de sentit agermana l'assaig de Fuster amb el dibuix d'Alfaro.
“Per què vaig fer dibuixos de Fuster? … ell m’ho demanà, volia que li fera uns dibuixos; segurament els necessitava…”, escrivia Andreu Alfaro el 1992, any de la mort del seu admirat amic Joan Fuster.
L'exposició reuneix els dibuixos, més de cinquanta, així com també les escultures i els esbossos que Alfaro va realitzar sobre l'escriptor de Sueca. Llibres, fotos i publicacions completen l'escenari sobre el qual dialoguen, a través d'escrits, articles i correspondència mantinguda al llarg d'anys. Una trobada produïda per la paraula i els grafismes entrellaçats dels dos protagonistes. Dibuix i text que tots dos van utilitzar independentment. Perquè si bé Joan Fuster va il·lustrar, ell mateix, alguns dels seus llibres de poemes, Alfaro dibuixava el 1959 l'antologia de contes infantils reunida per Fuster i l’homenatjava en diverses escultures. La primera, l'any 1961, i les més recents, de la darreria dels noranta i la primeria dels 2000. Durant quasi cinc dècades intercanviaran idees i emocions que mostraran amb la intensitat i la ironia dels aforismes i amb la levitat i l’elegància de la línia dibuixada en el paper o en l'espai. Mantenint sempre l'admiració mútua i una incondicional amistat.
Artur Heras
