El Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i l’Institut de Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV- CSIC) organitzen, amb la col•laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, l’exposició «Trencant barreres. Dones i ciències», comissariada per Natalia Torres i Mª Carmen San Julián. Podrà visitar-se a les sales «José Puche» i «Manuela Solís» del Palau de Cerveró del 17 de setembre de 2014 al 9 de gener de 2015, de dilluns a divendres de 9 a 20 hores
L’exposició Trencant barreres. Dones i ciències pretén mostrar la contribució de les dones al món del progrés científic i la tecnologia, àmbits pels quals han passat desapercebudes, invisibles tant elles com les seues recerques, descobriments, invents i, fins i tot, patents. Un sector del que han estat desplaçades a causa de diversos factors, que troben com a nucli comú la construcció tradicional androcèntrica de la ciència, l'ordre social patriarcal i, com a resultat de tot açò, la discriminació per raó de sexe.
No obstant els obstacles, la presència i contribució de les dones en aquestes àrees ha sigut quantitativa i qualitativament molt important. Tan important que resulta excepcional la referència a elles en els llibres. És tristament freqüent i inexplicable, la seua absència absoluta en els textos formatius, amb el que els estudiants (de tots els nivells educatius, des de la primària fins a la Universitat) parteixen d'una concepció de la Ciència i la Tecnologia absolutament esbiaixada, doncs se'ls impedeix conèixer les contribucions de bona part de la comunitat científica.
A Espanya, a principis del segle XX, per exemple, les dones eren per i per a la casa: la seua vida estava dedicada completament a la cura de la família i a les tasques domèstiques. Tampoc tenien dret a vot. Els estava prohibit l'accés als estudis universitaris (la realitat i la societat les allunyava, a més, de l'educació si més no primària). El seu accés al mercat laboral en igualtat de condicions que l'home era una quimera.
Les dones han recorregut un llarg i dur camí per a defensar el seu dret a la igualtat (en la llei i en la realitat). La igualtat de dones i homes pot, hui, semblar-nos d'alguna manera obvia, però que no està en absolut consolidada. No existeix encara una igualtat efectiva. La desigualtat perviu, encara, en el subconscient –i, en ocasions, en el conscient- social, doncs són molts els estereotips que ens marquen des de la infància i que tracen una línia massa gruixuda en la distinció del tracte i les oportunitats de les dones i els homes.
Aquesta mostra pretén proporcionar al públic elements que li permeten desprendre's d'aqueixa “bena social” que pesa sobre els seus ulls, i revelar que les dones, al llarg de la Història, han anat molt més allà del que se'ns ha dit. Descobrirem dones, algunes avançades a la seua època, que han significat una fita en el camp científic i de la tecnologia com, per exemple, Pilar Mateo amb la seua pintura insecticida, la investigadora Rita Levi-Montalcini o la primer dona astronauta, Valentina Tereshkova. Dones que han de servir d'exemple i de model per a obrir la ment de la societat.
L’exposició, de lliure recorregut, s'estructura en diverses fases que parteixen d'espais tancats i estrets cap a uns altres més oberts i alliberats, sortejant barreres, com a moltes dones han fet al llarg de la Història, mentre es va descobrint, d'una forma didàctica, la seua presència en les Ciències i en la Tecnologia.
