GENERACIÓ DEL 14 Ciència i modernitat
 

 

Lloc
 
Campus Burjassot-Paterna, Vestíbul Biblioteca de Ciències Eduard Boscà, Dr. Moliner, 50, Burjassot
 
Dates
 
Des del 25 d'octubre fins l'11 de desembre de 2016
 
Horari
 
 
De dilluns a divendres de 8:00 a 20:00 h.
Dissabtes, Diumenges i festius tancat
Entrada lliure
 
 
 
 

 

 
 
 
 
Organitza
 
Acció Cultural Española (AC/E)
 
Col·labora
 
Universitat de València
 
Comissariat científic
 
 
 
 
 
 
 
Comissariat general
- Antonio López Vega
 
Equip de comissaris
- Juan Pablo Fusi Aizpurúa
- José Manuel Sánchez Ron
- José Lebrero Stals
- Carlos Pérez García († 2013)
 
 
 
 
 
 
 
En el context social i polític convuls de la Gran Guerra de 1914, l'entrada de la modernitat a Europa vingué marcada per la revolució científica i intel·lectual amb els treballs d'Einstein, Planck, Bohr i Freud, que canvià per sempre la concepció del món. Amb la marcada influència de Giner de los Ríos i tot l'univers que es mogué entorn de la Institución Libre de Enseñanza, la Generació del 14 es refereix a aquelles persones que, havent nascut entre 1880 i 1890, feren de l'europeïtzació d'Espanya, per dir-ho amb Ortega, el seu pal de paller generacional. Per a aquestes personalitats, Europa significava ciència, raó, universitat, cultura, recerca; en definitiva: modernitat. Per tot plegat, la seua solució al conegut com a problema d'Espanya es vinculava a la creació d'una nova Espanya, vital, que científicament estiguera al nivell dels països europeus més avançats, i que contribuïra activament al desenvolupament de la cultura moderna.
 
Ciència fou la paraula clau per a la Generació del 14, que impulsà la modernització d'Espanya i en la qual l'àmbit científic tingué un paper fonamental en la vida social, cultural i política del país. Aquesta és la primera generació en la història d'Espanya que no està composta per homes vinculats únicament al món de les lletres. Aquella generació s’abocà a la modernitat des de les més variades branques del saber científic experimental (medicina i ciències afins, enginyeria, física, química, matemàtiques, etc.), implantà al nostre país aquestes disciplines científiques i importà les tècniques i els mètodes de recerca més avançats. La recerca de Cajal (home de la generació anterior) en l'àmbit de la histologia i les neurociències, representà una fita que el dugué a rebre el premi Nobel de Medicina el 1906. La creació de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques (1907) aportà aire fresc a l'empobrit panorama científic i educatiu espanyol.
 
La mostra es vertebra fixant-se, en primer lloc, en la conjuntura que travessava el món entorn de 1914, any que, seguint Hobsbawm, va acabar el segle XIX i va començar el XX. Posteriorment, se centra en les fites que van marcar el naixement de la Generació del 14, per a introduir-nos immediatament a l'aspecte científic, teòric i experimental que es troba a l'origen d'aquest grup generacional. La mostra continua parant atenció a la plenitud d'aquesta generació en els anys vint, quan va ocupar el centre de la realitat nacional i va fer possible el seu ideari generacional, i també passa revista a les altres realitats culturals (catalana, basca i gallega) que van coincidir i van fer igualment possible el moment d'esplendor que va caracteritzar Espanya en aquells anys. Finalment, té una importància substantiva –i així es posa de manifest– la relació de la Generació del 14 amb Amèrica i els intel·lectuals i els científics que aleshores excel·lien al llarg de tot aquell continent.