|
La ciutat de les dones proposa pensar la ciutat com a espai polític des d'una perspectiva de gènere enfront de la lectura estandarditzada i la persistent exclusió femenina del públic subratllant la condició de ciutadania que han anat conquistat les dones.
Hi ha una llarga tradició des de la ciutat utòpica de Christine de Pizan en el llibre La ciutat de les dames que han volgut celebrar a través dels seus objectius, tradició en la qual les dones han contribuït a la constitució de la ciutat, malgrat ser privades dels espais públics de decisió i de poder. I així han qüestionat la separació espacial que s'havia construït com a essencial a l'estructura urbana.
Com en el llibre, l'exposició reuneix diferents dones i narracions a mesura que es nuen els relats d'altres que, amb els seus recorreguts, les seues accions diàries i la seua participació, han contribuït al desenvolupament de la pràctica dels drets polítics, i amb els seus sabers han modificat i repensat els espais públics, de manera que han conformat la seua territorialitat i la seua representació a l'espai urbà.
L'anàlisi de la sexualitat a la ciutat planteja les contradiccions visibilitat/ocultament inherents a l'espai urbà. En aquest sentit el treball de Raquel Abulaila, Trans passant fronteres, ens revela la complexa realitat del col·lectiu transsexual i transformista sobre el qual pesa un doble estigma, per la qual cosa es fa necessari recordar que existeix una diversitat de formes de vida, reconèixer-los la seua veu i la seua agència en l’esfera pública.
Aquesta contradicció també és plantejada en el treball de Provi Morillas, La soletat dels nombres, que ens parla metafòricament de l'absència de la dona enfront del paisatge urbà i posa així en relleu les diferents problemàtiques discriminatòries de l'esfera pública.
En la sèrie d'Amparo Simó, A través de l’espill, es mostra l'existència d'un dels espais segregats en què es conformen els llocs de la ciutat, els banys públics, que són un exemple de com s'ha promogut la divisió d'espais que ha estat medul·lar al contracto sociosexual.
Sobre el terra de la ciutat convergeixen moltes històries territorials, qüestions que Marga Ferrer exposa en tractar l'espai rural i els diferents papers d'algunes dels seus protagonistes en un entorn tradicionalment masculí, amb Dones rurals: Cor, pulmons i economía.
El treball de Consuelo Chambó, Ella = Ella, visibilitza els recorreguts quotidians de dues dones que amb les seues diferents condicions de vida tracen la diversitat de les dones on es subverteixen els discursos estereotipats que circulen per l'espai públic.
Existeixen altres espais en què les dones han tingut una certa visibilitat, la cartografia audiovisual d'Eva Mañez, Cabanyaleres. Cartografia dels sentiments de les dones del Cabanyal ens mostra els sentiments i les vivències de les dones del Cabanyal que han qüestionat els problemes de planificació urbana i la deterioració dels barris degradats per l'especulació urbanística.
En aquesta tradició de ciutadania activa hi ha dones artistes que ha retratat Eva Ripoll, Píxel a píxel he reconstruït el meu cor, en què afirma la presència d’aquestes en el camp de la creativitat, una creativitat que tradicionalment els ha estat negada, i així proclama la conquesta d’un espai propi.
